Em dic Eulàlia, sóc mare d’una nena de 7 anys que va a l’Escola Baixeras i a nivell professional em dedico a treballar en una cooperativa de consultors de l’àrea social.
El cas que hem protagonitzat nosaltres és la reivindicació d’un espai pels nens i nenes de l’escola, que no tenen pati més enllà del terrat del propi edifici, un espai que queda molt petit i no permet de sortir tots a l’hora del pati. És des de les famílies implicades de l’AFA que sorgeix aquesta reivindicació, tot i que l’escola va demanant un pati des de els anys quaranta.
Al costat de l’escola hi ha un solar que es va enderrocar ja fa alguns anys, i que està afectat en tot el que és el projecte de Passeig de les muralles. Fa poc es va reformar la plaça Ramon Berenguer dins d’aquest projecte de passeig, just al costat de la muralla romana. Llavors es va veure l’oportunitat d’un espai públic que s’havia quedat lliure i que s’havia de recuperar per la ciutat, i alhora hi havia la necessitat d’espai d’uns veïns i d’una escola.
Una mica el perill que veiem de massificació turística que s’ha anat intensificant en els anys, i un espai públic que cada cop menys està pensat pels veïns i veïnes i especialment pels nens i les nenes.
El primer que es planteja és com impliquem en això a totes les famílies de l’escola, al sortir d’un grup impulsor i involucrar també la propia escola. En aquest sentit les primeres actes van ser festes, trobades, anar comentant i explicant el missatge, i segurament l’activitat més potent que hi va haver va ser participar en un projecte internacional que es diu INSIDEOUT project, en què a través d’imatges, fotografies, retrats de veïns i veïnes es fa una reivindicació social i col·lectiva.
Llavors vam penjar a la paret de la mitjanera del solar més de 100 retrats, la majoria eren persones vinculades a l’escola, nens i nenes, famílies i mestres, però també veïns i veïnes. Això ens va servir molt per què tota l’escola fos conscient i s’impliques en l’acció, i per tant també en el procés, però alhora sortir del context de l’escola.
I a part el lema que vam trobar va ser bastant encertat, “VIVIM AQUÍ”, molt simple pero alhora reflectia molt el que passava.
Nosaltres el que vam plantejar va ser demanar a l’Ajuntament que aquell espai havia de respondre als usos i les necessitats de veïns i veïnes i de l’escola, i que poguéssim participar en la definició com ha de ser aquest espai i quins són els usos que s’han de fer. És partia d’una proposta inicial d’un arquitecte, que era molt bàsica, i a partir d’aquí es tractava de veure com plantejar i definir més l’espai.
El procès va començar molt abans dels tallers participatius, i ha de continuar, i pot ser que un dels elements que podem millorar seria pensar en com mantenim el pols, des de l’escola i les famílies en què no s’ha acabat quan acaben els tallers. I en teoria l’arquitecte torna a entomar la tasca d’acabar de definir l’espai.
Ha passat més d’un any des de que es van fer els tallers, la tanca continua igual, han caigut les fotos del mural, i per tant ara estem en un punt de preguntar-nos què està passant.
Eulàlia Tubau
ENLLAÇOS RELACIONATS
Entrevista
Espai web
https://vivimaqui.wordpress.com
Video projecte Insideout