A la fi d’abril de 2018, una delegació de l’equip de straddle3 es va anar a Guadalajara (Mèxic) per desenvolupar una intervenció amb material reutilitzable i un enfocament participatiu al Centre Universitari d’Art, Arquitectura i Disseny, Universitat de Guadalajara. En el marc d’aquesta col·laboració, es van organitzar dos dies de tallers amb els estudiants, i es va inaugurar l’exposició “Straddle3: dues dècades d’arquitectures des de baix”.
En la mostra es resumeixen els vint anys d’activitat del col·lectiu, sovint en col·laboració horitzontal amb altres individus, entitats i organitzacions.
Durant el taller, es van organitzar diferents activitats entre l’equip de Straddle3 i els estudiants de segon cicle de la facultat, amb la col·laboració del personal tècnic de la institució: presentacions teòriques, treball a l’aula i desenvolupament de projectes pràctics.
Durant les presentacions en aula es van ensenyar exemples d’intervencions en l’espai públic, a més de bones pràctiques i plataformes col·laboratives desenvolupades per membres de la xarxa d’Arquitectures Col·lectives, com, El Receptari de Makeatuvida, i les plataformes Public Space Tools (per a l’activació de l’espai públic) i GRRR (per a la gestió i reutilització de recursos).
Des de l’inici del projecte, s’ha actuat amb la perspectiva de reutilitzar els elements i materials de l’exposició després del seu desmuntatge, perquè l’alumnat els recicli en elements de mobiliari. El seguiment del cicle i recorreguts d’aquests materials es durà a terme mitjançant la plataforma GRRR.
Amb motiu de fer visible el projecte que es durà a terme amb la construcció del futur skatepark a l’espai públic de la plaça del Moviment Obrer (Porta Firal), es van celebrar les jornades al carrer on es varen muntar uns elements per patinar i jugar per l’ús del barri.
El colectiu Los PLanos Skate Plaza va ser qui va muntar els móduls i va dinamitzar les jornades donant clases de skate.
El colectiu Los PLanos Skate Plaza montant els móduls
L’Oscar de Los PLanos Skate Plaza amb un nen que es va apuntar a les clases.
La Marina Patina
La MARINA PATINA és un col·lectiu de patinadors i veïns del barri de La Marina que actualment estan dinamitzant l’espai on es construirà un parc patinable per a tots els públics. Cada diumenge pel matí es reuneixen a la Plaça del Moviment Obrer per patinar en família.
El gran corredor verd es tracta de la millora de l’actual Camí de Ronda de Trinitat Vella, una antiga zona verda que envolta el barri i el separa de la ronda de Dalt.
La reforma parteix d’una demanda creixent al barri, la de tenir equipacions esportives de qualitat i nous espais a l’aire lliure on poder practicar esport. En concret, algunes de les peticions en el marc d’un itinerari esportiu al voltant del Camí de Ronda són un espai de gimnàstica urbana, un club de petanca, un espai obert per a criquet i un circuit per a caminades o per a bicicletes. “Ara el Camí de Ronda és un espai de pas i genera pocs punts de trobada. Volem revertir aquesta situació”, ha explicat el cap de projecte del pla de barris a Trinitat Vella, Xavier Camino.
Les instal·lacions esportives a l’aire lliure generen punts de trobada entre la gent aficionada a l’esport, espais on la gent es troba i estableix o consolida relacions socials.
D’aquesta manera, estem incidint positivament en la convivència i la cohesió social, però també en la qualitat de vida de les persones, els hàbits saludables i l’autoestima, especialment entre els joves i els adults en situació d’atur.
Al mateix temps, un punt de trobada esportiu a l’aire lliure millora la percepció de seguretat a l’espai públic, en tan que sempre hi ha un grup d’usuaris que exerceix un cert control del que passa a l’espai, expulsant així altres usos no desitjats que malmetin la convivència i la seguretat.
Els veïns i les veïnes del barri de la Trinitat Vella seran els encarregats de decidir les millores que es poden impulsar al camí de ronda per tal de convertir-lo en un espai d’ús habitual per tothom. Ho faran a través de les sessions informatives obertes a tot el veïnat.
Radiografía social
CONCLUSIONS DE LES PRIMERES SESSIONS DE TREBALL
Mitjançant gomets s’identifica característiques del camí.
Veïns i Veïnes participant de les sessions de treball
En biologia el Rizoma és una tija no lineal, no jeràrquica, horitzontal, generalment subterrània que sovint envia arrels i brots des dels seus nodes.
El col·lectiu Rizoma en Hostafrancs treballa de la mà de les entitats del barri, la FAECh i el Districte de Sants-Montjuïc.
La primera fase de Rizoma [x Hostafrancs] es va desenvolupar a finals de 2016 com una sèrie d’accions temporals a les places, amb l’objectiu d’involucrar veïns i veïnes i informar sobre la possibilitat de desenvolupar juntes un projecte d’empoderament de l’espai més a llarg termini, que les mateixes comunitats locals i entitats del barri poguessin mantenir.
Una segona fase promoguda pel Districte en 2017 va veure com a protagonistes les entitats del barri, associacions, escoles, agents a peu de carrer, i es van fer rutes a tres places d’Hostafrancs. Després d’un procés col·lectiu de cocreació d’activitats, es van desenvolupar tres accions d’un dia a cadascuna de les tres places.
Les accions a les places es desenvolupen des dels conceptes del compartir i transformar temporalment l’espai quotidià, i totes fan referència a un espai de la plaça que és La Veu del Barri, a on es recullen les impressions dels participants i les expectatives de millora.
Acció a la plaça Joan Corrades
El projecte segueix aquest any de la millor manera, per què un dels objectius era que les entitats prenguessin la iniciativa de proposar accions i col·laboracions, i sortosament això ja està passant.
Un cop acabat els estudis de Paisatgisme vaig pensar, aprofitant la situació, de plantejar un projecte amb l’Associació NàFent amb la que col·laboro i que tingués un caire més participatiu d’aquesta transformació de l’espai de les Glòries.
Vam desenvolupar un projecte que era aprofitar un espai que s’estava remodelant, unes esplanades que hi ha just davant del taller i intentar dissenyar o conformar un espai de forma col·lectiva amb la gent i els veïns que volguessin participar-hi.
La nostra proposta no era d’horts urbans però ho van introduir per aquí com un ús provisional que estava previst per a les Glòries intentant d’incorporar la demanda d’horts urbans.
Les primeres accions que vam fer van ser uns tallers experimentals que proposaven una idea del projecte: una part de transformar objectes per poder-hi plantar a dins, fer un espai verd a través de la transformació del material, aprofitant que eren els antics Encants, hi havia la idea més poètica d’aprofitar el material que s’ha venut aquí tota la vida, que eren mobles i recuperar-los per plantar a dins: aquesta va ser una manera d’iniciar un taller. Després hi havia la idea de treballar amb grups que volguessin recuperar la memòria del lloc i intentar conformar i dissenyar l’espai que ens havien cedit. Després d’haver presentat el projecte a l’Ajuntament i haver aconseguit un recurs d’una subvenció van preparar un permís especial per poder accedir a aquest espai públic i fer-hi activitats.
A dins del projecte una de les línies de treball era l’apoderament de la gent del barri i la capacitat d’autogestió. El que s’espera és que la gent que s’ha anat coneixent durant aquest procés de dos anys, es pugui organitzar de manera d’incorporar-se en el nou projecte de les Glòries: a dins del projecte del futur parc hi haurà una part d’horts associatius, que no serà al mateix lloc, sinó una mica més amunt i veure com la gent que ha participat d’aquest procés en transició s’incorpora en el projecte final de les Glòries.
El que he après després aquests dos anys d’haver promocionat aquest projecte és que per poder transformar un espai públic sobretot s’ha de treballar molt amb la gent i aconseguir tenir un objectiu comú per poder estar d’acord amb com en aquest espai, tot és un procés d’aprenentatge, això està clar.
A l’espai públic es veu molt el tipus de la societat en què estem, és com una representació a l’hora de que la gent s’impliqui, de models mentals que tenim i estructures que anem reproduint i que és interessant compartir-les i veure fins a quin punt poden arribar a canviar, o no.
Em dic Eulàlia, sóc mare d’una nena de 7 anys que va a l’Escola Baixeras i a nivell professional em dedico a treballar en una cooperativa de consultors de l’àrea social.
El cas que hem protagonitzat nosaltres és la reivindicació d’un espai pels nens i nenes de l’escola, que no tenen pati més enllà del terrat del propi edifici, un espai que queda molt petit i no permet de sortir tots a l’hora del pati. És des de les famílies implicades de l’AFA que sorgeix aquesta reivindicació, tot i que l’escola va demanant un pati des de els anys quaranta.
Al costat de l’escola hi ha un solar que es va enderrocar ja fa alguns anys, i que està afectat en tot el que és el projecte de Passeig de les muralles. Fa poc es va reformar la plaça Ramon Berenguer dins d’aquest projecte de passeig, just al costat de la muralla romana. Llavors es va veure l’oportunitat d’un espai públic que s’havia quedat lliure i que s’havia de recuperar per la ciutat, i alhora hi havia la necessitat d’espai d’uns veïns i d’una escola.
El solar buit al costat de l’escola Baixeras
Una mica el perill que veiem de massificació turística que s’ha anat intensificant en els anys, i un espai públic que cada cop menys està pensat pels veïns i veïnes i especialment pels nens i les nenes.
El primer que es planteja és com impliquem en això a totes les famílies de l’escola, al sortir d’un grup impulsor i involucrar també la propia escola. En aquest sentit les primeres actes van ser festes, trobades, anar comentant i explicant el missatge, i segurament l’activitat més potent que hi va haver va ser participar en un projecte internacional que es diu INSIDEOUT project, en què a través d’imatges, fotografies, retrats de veïns i veïnes es fa una reivindicació social i col·lectiva.
Festa davant de l’escola Baixeras
Llavors vam penjar a la paret de la mitjanera del solar més de 100 retrats, la majoria eren persones vinculades a l’escola, nens i nenes, famílies i mestres, però també veïns i veïnes. Això ens va servir molt per què tota l’escola fos conscient i s’impliques en l’acció, i per tant també en el procés, però alhora sortir del context de l’escola.
Les fotos del projecte INSIDEOUT
I a part el lema que vam trobar va ser bastant encertat, “VIVIM AQUÍ”, molt simple pero alhora reflectia molt el que passava.
Nosaltres el que vam plantejar va ser demanar a l’Ajuntament que aquell espai havia de respondre als usos i les necessitats de veïns i veïnes i de l’escola, i que poguéssim participar en la definició com ha de ser aquest espai i quins són els usos que s’han de fer. És partia d’una proposta inicial d’un arquitecte, que era molt bàsica, i a partir d’aquí es tractava de veure com plantejar i definir més l’espai.
El procès participatiu per definir els usos del solar: pati? espai públic pel barri?
El procès va començar molt abans dels tallers participatius, i ha de continuar, i pot ser que un dels elements que podem millorar seria pensar en com mantenim el pols, des de l’escola i les famílies en què no s’ha acabat quan acaben els tallers. I en teoria l’arquitecte torna a entomar la tasca d’acabar de definir l’espai.
Ha passat més d’un any des de que es van fer els tallers, la tanca continua igual, han caigut les fotos del mural, i per tant ara estem en un punt de preguntar-nos què està passant.
![Rizoma [x Hostafrancs]](https://publicspace.tools/wp-content/uploads/2017/07/rizoma20portada.jpg)
